ESTIRA I AFLUIXA

Si parlessim del món de la pagesia estariem en "època de collita", el panorama triatlètic està en plena activitat. Events com els passats Ironcat i Ironman de Lanzarote, el Half Challenge de Calella que es celabra demà o l'impresionant Extreme man de Salou de la setmana que ve, son l'objectitu d'aquesta temporada de milers de triatletes que han estat mesos complint entrenaments agotadors, dietes espartanes, recuperacions obligades.. tot per estar a punt aquestes setmanes, per a rendir a les màximes posibilitats.
Cadascú amb el seu objectiu particular, desde ser finisher, a pujar al podi en aquests "rounds" increibles, o inclús obtenir una plaça als JJOO de Londres a Madrid, on es celebra la prova de les ITU World Series que acabara de definir l'equip que ens representarà a les Olimpíades.  També tenim al superclase Joaquim Rodriguez "purito" que intentarà afiançar la seva Magglia Rosa a la duríssima etapa d'avui al Giro, on pujaran els mítics Stelvio i Mortirolo.
Uns dies amb una activitat esportiva en estat d'ebullició.

D' altra banda, ara fa dos mesos que vaig començar a patir la lesió que em porta de cap, intentant combinar entrenaments amb fisios, massatges i acupuntor a espera de mes proves, intento sobretot mantenir la forma encara que no pugui competir, m'he vist obligat a canviar els objectius de la temporada.... costa molt asimilar que has estat entrenant molt dur durant molt temps i quan arriba el moment d'estar "super" no pots competir...
Estic aprofitant aquests dies per a fer coses que es descuiden durant les setmanes normals d'entrenament, propiocepcio, estiraments compelrts, en un estira i afluixa amb els dolors, mirant de "minimitzar" els danys, per poder tornar a obrir GAS el mes aviat posible. El que tinc segur es que tard o aviat estaré recuperat per a donar-ho tot amb un dorsal al pit.
A tots els que competeixen aquests dies, molta sort!!

GRAN CAP DE SETMANA!! SAILFISH SWIM 2012

En un cap de setmana replet d'activitats esportives a nivell amateur i profesional, s'ha realitzat el Sailfish Swim  Berga 2012, han sigut 2 dies inmersos en un ambient "anfibi" 100%, una organització perfecta, es pot dir que inmillorable!! m'agradaria felicitar a la gent de Sailfish i Marnatón per fer-nos disfrutar d'aquesta manera i tenir en conte fins a l'últim detall!! el dissabte vam assitir al clínic que es va realitzar a les instal.lacions "El Tossalet" on els mestres olimpics de la natació i del triatló: Erika Villaécija, Esther Nuñez, Damian Blaum i Xavi Llobet, ens van entretenir com a nens petits, vam nedar amb ells, vam fer tot tipus d'exercicis i sobretot vam disfrutar veient-los nadar, us puc assegurar que es impressionant veure en directe com avancen per l'aigua aquesta gent, simplement son peixos... després una ronda de taula rodona on van contestar a totes les preguntes, vam passar una estona molt divertida, i on els "peixos" es van tornar a convertir en persones...
El diumenge a les 10 del matí es va donar la sortida a les curses de 1500 i 5000 metres, 150 nedadors vam disfrutar a les aigües del pantà de la Baells, un lloc idílic per a realitzar qualsevol esport acuàtic. Personalment vaig disfrutar moltissim, vaig nedar recte com mai, i vaig fer el temps previst, aixi que objectiu cumplert!! El resultat va ser 6è de la categoria i 9è de la general als 1500, pero el mes important de tot es que vaig passar un altre cap de setmana inolvidable amb la gran familia triatlètica!! Com disfruto amb vosaltres!! Xavi, Olga, Ladi, Alfred, Ingrid, Jordi... com sempre moments entranyables amb unes grans persones, això es el que conta!!

Per si teniu curiositat els 3 primers del 5000, Adrian, Damian i Xavi van nedar els 5 km's en 55 minuts... feu numeros nois...
De nou, me'n torno cap a casa amb la sensació d'haver disfrutat com mai fent el que més m'agrada!

OPEN WATER SWIM

Poc a poc arriben les calors i ens trobem inmersos de plè en la temporada triatlètica, els calendaris dels esportistes estan  replets de diumenges marcats en vermell, triatlons de diferentes distàncies, proves ciclistes, curses a peu, i travessies en aigües obertes.
Particularment estic a un mes d'un dels objectius prioritaris de la temporada, arribaré una mica curt de cursa per culpa de les lesions, però amb moltes ganes de recuperar la gambada bona i en un estat de forma en bici com mai, i ara em toca perfeccionar la tècnica de natació en aigües obertes.
Hi ha ganes de canviar el clor i els focus de la piscina per les onades i el sol a l'esquena, modificar el xip de la natació "indoor", imposar els canvis en "recobros", respiracions, i sobretot perfeccionar la orientació. Aquest cap de setmana s'han celebrat varis events de natació en aigües obertes, la travessia del pantà de Siurana, o la Tuna Race Balfegó, a l'Atmella de Mar.
Aquest diumenge em toca a mi, asistiré a  la Sailfish Swim Berga, una travessia on compartirem les aigües del pantà de la Baells amb 4 atletes olímpics, la campiona del món Erika Villaécija, Esther Nuñez, Damian Blaum i el mestre Xavi Llobet, jo intentaré nedar a ritmes propers als ritmes de piscina. A veure si poc a poc m'hi vaig apropant.
Serà un bon test per veure un punt de partida i incloure a l'entrenament setmanal una nedada amb neoprè, onades,  i olor a vaselina.
Ens veiem a la Sailfish Swim Berga.

DNF

Algun dia arriba el dia, el primer triatló de la temporada 2012 va ser l'escenari del meu primer DNF, casi va ser un abandó planificat, estic surtint d'una lesió al peu esquerre que m'ha tingut 3 setmanes sense correr en la qual no m'agradaria recaure i a més,  a causa de l'adaptació a les noves plantilles m'han surtit altres dolors inesperats. Així que les ordres del mestre eren clares, depres de la T2 correr 5 minuts suau i STOP...
A les 7 del matí estavem a Sant Carles de la Rapita, llestos per a fer el 3000  + els 84 km's de bici + 20 de cursa a peu. L'aigua a 15'1 graus, cosa que a mi no em preocupava gens, donen la sortida i comencem a nadar, fins la primera boia tot ok, pero va ser entre la primera i la segona quan em començo a marejar, un mareig igualet a una atracció de fira, d'aquells que et dona voltes tot, com una sopa... que malament ho vaig passar, nadant a braça poc a poc fins que em calmava, al augmentar el ritme nedant a crol torne-m'hi, al "dragon khan" un altre cop....  Se'm va passar pel cap plegar a la primera volta... pero com jo dic, per plegar de la natació se m'ha de menjar un tauró... aixi que nedant a estones malament i a estones pitjor vaig completar els 3000 en 10 minuts mes del previst...
T1 i a la bici, encara se'm creuava la linea de la carretera, el mareig no m'havia passat del tot i aqui si que vaig veure que em podia fer mal si queia, pero amb el pas dels qm's m'anava trobant millor i al km 15 mes o menys ja no tenia ni rastre del mareig, ja vaig "entrar" en cursa... Em va surtir un parcial de bici sobre l'esperat. T2 rapidisima i STOP...

Aixi que com dic va ser un DNF "planificat" pero amb la natació que vaig fer huaria pogut ser un abandó inesperat...
Vull donar les gracies al meu amic Ivan que va estar amb mi durant tot el matí, donant-me suport i ajudant-me en tot!! Gracias crack!!

Primera crònica de tri del 2012, amb no gaire bon titol, tinc la ventatja que soc un tossut i que aquestes experiències nomes em provoquen mes ganes d'entrenar per a fer-ho millor, i apendre dels errors, apendre a adaptar-me ales situacions, i com m'estan inculcant desde fa un temps, triatló es adaptació... aixi que amb aquest DNF, he crescut una mica més com a triatleta! tornem  a entrenar de valent!! NON STOP!!! el proper objectiu s'apropa!!

VALORS

Ja som a casa després de 4 dies inoblidables, ahir es va acabar el 2on Campus Win-Training a Tossa de Mar, un campus de triatló en un lloc idílic per a realitzar qualsevol esport, la prova era que l'ocupació estava al 100%, equips de ciclisme, clubs d'atletisme, equips de triatló...
20 triatletes hem assitit a l'event, cadascú amb l'objectiu de millorar una mica el seu nivell per poder apropar-se cada cop més a assolir el seu repte particular, desde realitzar el primer triatló, fins a creuar la preuada FINISH LINE d'un Llarga distància, per apendre a superar-se treballant cada dia, a patir per millorar, a adaptar-se als imprevistos, a esforçar-se cada dia per aconsseguir un somni, a lluitar pel repte...aquests son els valors que t'ensenya aquest esport, valors que ens fan més grans cada dia, i que son molt necesaris avui en dia.
D'inculcar-nos això s'han encarregat un equip tècnic amb una humanitat inimaginable i unes ganes infinites de fer-ho bé, el Farid, la Carol, el Gilberto, el Xavi i l'Olga han sigut els encarregats de que 20 persones que no ens coneixiem de res, marxessim despres de 4 dies amb una gran amistat i un grau de convivencia digne d'admirar. Ens van preparar un programa perfecte, carregat d'entrenaments, xarrades, tecnica, videos, tests de material... fent-nos disfrutar com a nens petits, i alhora "enverinant-nos" amb aquests valors tant importants per a la vida quotidiana, els que t'ensenya l'esport de la superació, el triatló.  Moltes gràcies a tots!

BIKE HARDCORE

Avui fa 10 dies desde l'últim dia que vaig correr, al Duatló de Sant Fruitós, no sé si la lesió me la vaig fer allà o va ser al cap d'uns dies al estrenar les plantilles i no fer una adaptació adecuada , o no sé si es fruit del carregament muscular que portava abans del duatló..., la qüestió es que encara no puc correr... aquests dies sense entrenar atletisme i la llarga distància de la primera prova del calendari triatlètic em fan plantejar si asistir-hi, es el dia 22 d'Abril, un Doble Olimpic, axò vol dir que hauré de correr 20 km's despres dels 80 de bici, i la veritat avui per avui no veig posible córrer aquesta distància a ritmes de competició ... lo que si es segur que si no estic en condicions deixarem la prova de banda i intentaré fer l'Sprint de Blanes, al qual nomes hauré de correr un 5000,  o estrenarem la temporada a Sitges el dia 6 de maig.
De moment soc positiu, les radiografies confirmen que no hi ha cap fisura ni trencament ossi, ara falta el veredicte del reumatoleg per descartar alguna lesió conectiva (nerviosa o articular), el que em consola es que fa una setmana em feia mal al caminar i ara ja puc caminar sense problemes, això nomes vol dir una cosa MILLORA!

Passi el que passi no deixo d'entrenar, el que no et tomba et fa més fort, i ni mes ni menys això m'està passant, puc nedar amb més potencia perque estic mes sencer, i al pensar que no puc córrer em motivo més als altres sectors, estic fent una setmana de càrrega bestia a la bici, no hi ha cap dia que baixi de 100 km's i amb unes mitjes de velocitat que feia temps que no veia al garmin, moc watts, més que mai, i això m'anima i molt!! Així que no hi ha motiu per no estar positiu, sé que m'he de mantenir concentrat, no perdre de vista els objectius i pensar que això nomes es una petita pedra al camí! Això es el que te'ensenya aquest esport SUPERACIÓ!!

De moment seguim amb aquesta setmana de treball complementari, natació i bike hardcore!
A la foto una imatge promocional de l'atleta Mo-Farah amb una frase amb profund sentiment de superació. L'he tret del facebook del company triatleta Francesc Solà, un altre clar exemple de la superació portada ala maxima expressio!

TOT SUMA

Després d'haver fet al mes de febrer l'estudi biomecànic per a ciclisme, i completament adaptat a la nova posició sobre la bici, tocava fer-ho amb la cursa a peu. Fa temps que volia fer-ho, els beneficis de fer algo així son infinits, ens passem hores i hores entrenant i maxacant el cos, qualsevol petit problema postural o dinamic pot convertir-se en un suplici per algú que exigeix molt als seus peus...
Tenia pensat fer-ho l'hivern  següent ja que aquestes coses necessiten un temps d'adaptació, però per circunstàncies no desitjades ho he hagut d'avançar.
Ultimament  finalitzava les curses amb molts dolors a la cama esquerra, alguns dies als solis, uns altres als bessons, i alguns inclus al turmell i planta del peu, entre cursa i cursa casi no podia entrenar atletisme, i menys encara a la pista, tot lo que era correr per sota de 3'30 em deixava OUT uns dies,  haviem de dedicar els entrenaments a fer series de recuperació per estar a punt per la següent cursa, i això s'havia d'acabar,  i ara que disposo d'un mes de treva fins al pròxim "randonée" he decidit que aquest era el moment.
Ahir vaig anar a visitar a la podòloga que m'havien aconsellat per fer això, i evidentment em va diagnosticar el que ja temia, una pronació dinàmica severa al peu esquerre, i el dret casi res.. per això no m'anaven be les sabatilles neutres (em feia mal el peu esquerre) ni les pronadores (se'm carregava el tren dret)... Despres de l'exploració i l'estudi pertinent la desició va ser corretgir-ho amb ortesis plantar, em va asegurar que s'acabarien els problemes! que un cop m'hauria adaptat muscularment la cosa aniria be, tot i aixi en 15 dies hi he de tornar. Per a mi es una bona noticia, espero adaptar-me aviat i poder estar al 100% en els meus entrenos d'atletisme. Al Triatló qualsevol decisió que prenguis per a millorar o no lesionarte es una bona decisió, aixi que TOT SUMA.

DISFRUTANT!!!

Avui he asistit a la segona edició del Duatló de Sant Fruitós de Bages, i només tinc una paraula que defineixi la organització del duatló: PERFECTE!
Una prova magnífica tant pels circuits, la climatología, senyalització, avituallaments, espai als boxes i sobretot una organització inmillorable, es nota que fan les coses amb ilusió i que cuiden als atletes, al final, quan fas un calendari de temporada, aquestes proves son les que tens en comte, les proves on et tracten a la perfecció, sense cap dubte es una prova fixa al meu calendari a partir d'ara!!
He arribat aviat, dinar tranquilament i despres ens hem trobat amb el mestre Xavi Llobet per anar a escalfar i ensenyar-me una mica el circuit de bici, un escalfament correcte, explicant-nos batalletes i disfrutant del rodatge, tot seguit una mica de cursa a peu i cap a la sortida. Jo sabia que no podia forçar, la lesió de bessons i solis que porto arrossegant tota la setmana m'impediria apretar en la cursa apeu i reservar-me per a la bici.
Tret de surtida, em coloco entre els 15 primers, a un ritme d'uns 3'25 el km.. i així van passant els metres, pensava en apretar més però no volia forçar, arribem a la T1, bici a full, he passat uns 7 o 8 duatletes i despres m'he quedat en el grup on anavem del 2on al 8é, al final del tram de bici hi havia un repetxo fort on he tensat molt per a veure si soltava algú de roda i poder començar a correr amb ventatja... pero tots han seguit, arribem a la T2 tots junts, comencem a correr, ja notava el bessó com s'anava carregant, i no ho he pogut donar tot, al final he quedat 6é!! Quan surtin els parcials me'ls miraré amb mes deteniment, però he fet molt millor temps del que em pensava... poc a poc em vaig posant al lloc!
Per ser que anava a la cursa amb el dubte de si podría correr o no, es un resultat perfecte. El mestre Xavi ha fet primer, una cursa impecable tot i tenir problemes amb el seient de la bici. Li vull agrair l'atenció que m'ha prestat abans i despres de la prova!! Merci amic!!! També agraeixo la visita de la meva mare i la meva germana, que han vingut a veure'm patir...jejeje Un petonàs a les dos!!
Aquest es l'ultim duatló que faig aquest any, la proxima prova ja es el Triatló Doble Olimpic del 22 d'abril, on espero poder fer un bon paper a la natació, bueno, i a tot!!!

Cada dia m'agrada més i mes competir, i mes encara si es en una cursa com la d'avui, on ha estat tot perfecte!! Continuo DISFRUTANT!!!

La bossa del corredor, així dona gust anar a les curses!

APRENENT

Això es el la conclusió que trec de la cursa d'avui a Reus, estic aprenent a competir. Despres d'haver patit moltissim la setmana passada a Igualada, avui volia fer-ho diferent, volia correr de menys a més, mai ho havia conseguit abans, pero anava molt mentalitzat i així ho  he fet. Com explica el triatleta profesional i gurú del rendiment esportiu, el gran Clemente Alonso, no som màquines, ens "regalem" als ritmes, dades i noves tecnologies, quan hem oblidat completament que un pulsòmetre et pot ajudar, però no et pot dir si tens cames pesades o un potenciòmetre no sap veure si vas marejat, hem de fer les curses "escoltant" al cos i guiar-nos per les sensacions...
He surtit a un ritme mes o menys controlat, era una sensació extranya estar alla en cursa i no tirar "a sac" però era el que tocava, han anat passant els quilòmetres i cada km apretava més, fins acabar al 5,3 amb molta força i bastant sencer per a la bici, una bici molt rapida, en un circuit on la meitat era amb vent a favor i l'altra meitat en contra, m'he trobat fort, de fet m'han surtit 20 watts mes que la setmana passada, amb 4 km's més de bici.
Abans d'arribar  a la T2 he comés un error, però bé, d'això s n'apren i no em passarà més... , com sempre, el tercer parcial a fons!! Amb aquesta "tàctica" he millorat en bastants minuts el temps i els ritmes dels 3 parcials! Una cursa genial, amb bona companyia i un ambient inmillorable!

Un matí genial en una cursa on he disfrutat molt, i lo més important que he aprés coses que fins que no les proves en persona, no te les acaves de creure... Ara a pensar en la Mitja Marató de Cambrils de la setmana vinent, tinc un objectiu a cumplir, no sé si es un pel ambiciós pero faré tot el posible per a complir-lo!!

Vull felicitar al company i amic Alex mendez que ha quedat 4 de catalunya als 1000 en pista! Vas per bon camí maquina!! una abraçada!! Els dos estem igual: Aprenent!! També donar l'enhorabona al mestre Xavi pel resultat al Campionat d'Espanya de Triatló MD.
Un altre cop foto cedida pel company Eric Besora, al final li haurem de pagar drets d'autor..., moltes gràcies company!!! Amb la cara demostro que ho dono tot a les curses!!

AFORTUNATS

Ahir Diumenge es va disputar el 6é Duatló d'Igualada, Campionat de Catalunya Absolut, un dia radiant amb una temperatura molt agradable unit a una perfecta organització i uns circuits en molt bones condicions, van fer que sigués un dia per a recordar. Casi 500 duatletes erem allà. Pel que fa a mi, vaig patir tant com disfrutar, que fa un triatleta amb tendència a la llarga distància en un agònic duatló sprint??sempre dic que lo curt no es lo meu... però per això mateix els he de fer, per millorar aquest aspecte, per acostumar-me al patiment dels "sprints" i a treballar amb àcid làctic fins les orelles... I com diu el mestre "Triatló es adaptació"...
Així que jo cap allà, a l'hora al lloc, un bon calentament en bicicleta, vista a l' WC (com sempre abans de les curses) i després un bon calentament a la pista.
Sortida, el primer km pel tartà de la pista d'atletisme, 2'5 voltes, al primer km miro el rellotge  i 3'12 min/km... de seguida miro endavant i veig uns 50 atletes, rapid me'n vaig adonar que allà hi havia un nivell impresionant, com podia ser que a aquest ritme portés tanta gent davant, jo sabia que aquest ritme el pagaría després... pero la intuició no em deixava afluixar, portava massa gent davant per afluixar, al km 4 vaig haver d'afluixar per força, estava fus... amb un flato terrible, pensava, nomes queda un km... pero no s'acabava mai... al final la distància va ser 6'2, els 2 km's que mes he patit des de que competeixo... calculo que en aquest 2 km em van passar uns altres 50 atletes...
Transició 1 i cap a la bici, un circuit on era casi imposible saltar de grup, no era gens dur, i en grup s'anava molt ràpid, quan surts tard de córrer no et queda mes remei que conformar-te amb el grup que et toca, aixi que uns relleus sense forçar  massa i bici fora, vam coincidir amb l'amic Tito al mateix grup, un plaer tornar a rodar amb tu company!!
T2 rapida i a tornar-hi, als primers pases ja vaig veure que la cosa no anava massa be, em tornava el flato, vaig posar un ritme per sota del llindar i aixi vaig acabar. Estic content ja que aquestes no son proves objectiu, son part de l'entrenament, així que sense cap dubte ha sigut un gran entrenament! I encara que no ho sembli, això es una injecció de motivació, i amb ganes de tornar-hi per millorar-ho.
Aquest diumenge repetim a Reus, espero dosificar-me millor, un altre bon entreno de cara a la llarga distància i als triatlons... com trobo a faltar la natació en aquestes proves....jeje
Vull apuntar que em sento afortunat de practicar un esport on hi ha cabuda per tots els nivells, des d'atletes novells fins al campió del Món i els seus rivals, tots junts a sota el mateix arc i arrencant al mateix tret de sortida... Una pregunta als aficionats al futbol, us agradaria jugar un partit de lliga contra Xavi, Messi i companyia?... doncs en el nostre esport, això es pot fer!! :))) Clarament som uns AFORTUNATS
Foto publicada pel company Eric Besora.

REINICIAR

Com si haguès llegit un "horóscopo" d'una revista de marujeo... "Salut: cuidese, no es una buena semana...." Doncs així va ser, la setmana passada durant els entrenos no tenia "gas" no em pujaven les pulsacions, i com més avançava la setmana més em costava cumplir amb els entrenos.. fins al punt que havia de fer un esforç agònic per aguantar ritmes que fa uns 15 díes hauria aguantat amb molta solvència... pensava que era cansament acumulat, havia d'asimilar els entrenos i no recuperava... però la sorpresa va ser quan el dissabte em vaig aixecar amb febre i irritació de coll, i el diumenge més febre, havia d'anar acompetir al Duatló de Calafell, però vaig decidir no anar-hi.
El cos es savi, portava tota la setmana avisant-me del que venia... les defenses pel terra i víctima d'una infecció, i jo només feia que entrenar i fotre-li canya... al final va passar el que havia de passar... Em costa molt escoltar al cos....
Després d'haver descansat Dissabte, Diumenge i Dilluns, el Dimarts vaig anar a Manresa A veure el company Emili Jaén, biomecànic, em va posar al lloc, ara si que vaig bé, va fer un treball impressionant amb la meva posició sobre la bici, ho recomano a tothom que sigui aficionat a passar varies hores al dia damunt una bicicleta, el canvi es molt positiu.
Ahir vaig entrenar amb bici i després dels 4 dies de descans semblava que tot estava al lloc, no vaig apretar massa per si encara arrossegava algo de "fluixera" de la malaltia i perque la nova posició sobre la bici necessita una adaptació, avui he completat l'entreno de nadar i correr perfectament, he nadat amb molt feeling i he corregut als ritmes que tocaven... al obrir gas ja pujen les pulsacions com si res, tot està al lloc, es com si el dimecres hagués apretat el botó: Reiniciar.

START THE PARTY!!

Bueno, ja es aquí, la primera cursa de la temporada, la setmana que vé inauguro "oficialment" la meva temporada 2012, curt de forma, però es el que toca, i així ha de ser.
La primera setmana d'Octubre vaig fer l'ultim Triatló del 2011, estant molt cansat d'un Setembre plé de curses vaig fer un bon paper en una distància agònica per la meva fisiologia de fondista, un Sprint, inesperadament vaig fer el 28 de 300 participants. Repeteixo, en una distància que no se'm dóna gens bé.

Seguint les pautes marcades pel mestre vam acabar un octubre molt suau d'entrenaments per a "descansar" i el Novembre i Desembre els hem dedicat a anar sumant, com es sol dir en l'argot "long and slow".

 Al Gener la cosa ha anat canviant, ja començo a notar les pinzellades de qualitat incluides als entrenos i, alhora, noto que el meu estat de forma millora cada dia... Sé que no estic al 100%, ni tan sols al 80%, però cap altre any havia estat així al mes de Gener, així que tot pinta molt bé per afrontar aquesta temporada, de ben segur que en uns mesets el mestre m'haurà posat al lloc!!

Avui li dedico aquesta entrada al blog, li vull donar gràcies per tots els entrenos d'aquest hivern, per mantindre'm motivat d'entrenar cada dia, les hores que fessin falta,  per conèixer-me les sensacions, els ritmes, les recuperacions, frenar les càrregues en moments de lesió, per alimentar els meus reptes i fer-me veure que si vull puc,  i, sobretot, per ensenyar-me a aplicar els valors de l'esport al nostre dia a dia!
Perquè es un gran profesional i es nota que el que fa, ho fa perque li agrada! Com ell m'ha dit avui mateix un "monstre" del TRI jurassic Park...!! jajaja

Moltes Gràcies Xavi!!! La setmana que ve la primera de la temporada... START THE PARTY!!! GOOOOO!!!!!

BONA SETMANA!!!

Amb l'entreno d'avui tornem a tancar una setmana complerta  d'entrenaments, massatges i temàtica esportiva. Es nota que s'apropen les curses,  a tothom li ha entrat la pressa per rendir, els esportistes "de temporada" han acavat d'hivernar i els que més o menys no parem en tot l'any, ja tenim ganes de penjar-nos un dorsal. Molts esdeveniments esportius s'han donat cita aquest cap de setmana, el Campionat d'Espanya de Triatló d'Hivern, on la tarragonina Ivet Farriols ha sigut 3era general, el duatló de Cerdanyola del Valles, Curses de Sant Antoni...

Avui hem baixat entrenant amb bici fins al Perelló a veure la cursa "Social del Perelló" una cursa de 40 voltes a un circuit urbà amb molts "làtigos" a les cruïlles i un "repetxo" com una paret... Aquesta cursa és el tret de sortida de la temporada ciclista, on es troben molts dels ciclistes catalans categoria èlit i alguns màsters. Competien els amics Miquel i Cristina entre d'altres,  Miquel ha fet 5é, en un sprint molt tapat per culpa que l'escapada ha doblat al pilot, i la Cristina ha aguantat com una campiona, us asseguro que no es gens fàcil aguantar els ritmes d'aquesta tropa en una cursa així... Així que  FELICITATS als dos!! i al nou èquip Lizarran- Peixateries 8.

L'entreno de dissabte el vaig fer al Circuit de Motorland, 20 voltes al circuit mundialista de Motogp, amb un total de 100 km's, amb un repetxo "pestós" inacabable i una baixada amb vent de cul a mes de 80 km/h. En companyia del gran amic Joaquin, el qual està en molt bona forma. Aques any farà per segon cop la Quebrantahuesos i s'ho vol pendre en serio... això si, baixar marca li costarà el patiment de sortir a entrenar amb nosaltres! Aquest any a volar Joaquinet, et dedico aquesta entrada al blog, incluida la foto, per a que alimentis la teva motivació, i per a que facis la teva millor temporada ciclista!!

Pel que fa a mi una molt bona setmana de cursa a peu, ciclisme i amb bonísimes sensacions a la natació.

"EL MUR"

Avui tocava bici, aprofitant la benèvola situació meteorològica que ens ha portat aquest front eliminant les boires i disfrutant d'un sol radiant el primer dia d'anticicló, ens hem reunit una bona grupeta per fer un gran entreno de carretera, feia temps, que no ens reuniem una grupeta de 6 ciclistes, entre setmana per fer quasi tres hores d'entreno. 6 amics que tots hem rodat junts molts cops, però ara feia dies que no compartiem cuneta tots junts, la intenció era fer unes 2 hores i mitja.

Hem surtit direcció Flix, Miquel, Cristina, Xavi i un servidor, a trobar-nos amb l'amic Àlex i després de retorn cap a Móra per trobar-nos amb Joaquin. Tots 6 direcció el Pinell de Brai, Per els compromisos horaris d'alguns dels companys de grupeta no ens quadrava la ruta prevista, i hem decidit escurçar-la, però no abans sense pujar el "mur" del Castell de Miravet, una pujada d'un km al 16% de mitja amb rampes del 22%. Ha sigut idea d'Alex, un amant de les clàsiques de Flandes, aquelles curses increíbles on només els mes forts tenen opcions de guanyar, on es pujen murs com aquest uns 20 cops i on es "vola" pel plà amb pilots a més de 60 km/h, una autèntica "festa" per tots els adictes al ciclisme. Així doncs tots a pujar-lo, un cop a dalt, foto, disfrutar de les meravelloses vistes d'un dia radiant i cap avall a complir amb la resta de l'entreno. Al final 88 km's en 2h 44 minuts amb 650 metres d'ascensio acumulada.
Un gran dia en molt bona companyia!! Pel que fa a mi he completat amb gimnàs, estiraments i massatge... així que avui a dormir ben tou!!

AL MAL TEMPS BONA CARA

Bones amics, es nota que ja han passat les festes i la seva "ressaca", tots els companys amants d'esports outdoor tornem a explicar les vivències i anècdotes dels nostres entrenos diaris, tornem a estar actius esportivament parlant, només cal donar una ullada a les xarxes socials, blogs i demés sitemes de comunicació moderns.
Tots tornem a pedalar, correr, entrenar per la muntanya i fer sovint aquestes activitats que ens agraden, això si, en les petites cròniques dels nostres "rounds" hi ha un tema comú: EL FRED, ens haviem acostumat a un hivern suau, però ara ha vingut de cop, sobretot pels que vivim a la vall de l'Ebre, plà de Lleida i Catalunya central, en tenim tots els blogs, facebooks, twiters... plens de fotos de gelades hivernals, boires dignes de película de por i termòmetres marcant sota zero, com comenta l'amic Xavi al seu blog, el fred que fa al "territori comantxe" es de tot menys agradable per entrenar, o el company Robert amb una foto dels arbres glaçats, que sembla feta a la mateixa Sibèria i en realitat es la Cabra del Camp,  els amics que han fet la cursa de relleus a Benissanet a casi 0º, o jo mateix amb casi 100 km's de bici de carretera amb un fred que et gela tots els ossos...
Tot i aixó no parem, ja comencem a pensar en que ja mateix som al febrer, i casi començarà el conte enrere per les primeres competicions de l'any, aíxí doncs la importància d'anar sumant quilomètres sense badar, sense pressa, però no es pot fallar.
En dies així, quan estàs entrenant patint fred de debò, i arribes a casa congelat es quan penses com realment ens agrada el que fem, si no fos així de ben segur no les passariem tant "magres" per cumplir amb l'exercici establert.
Així doncs, ben tapats continuarem trobant-nos per aquestes carreteres del "pol nord", saludant-nos i parlant del monotema que està en boca de tots els patidors de l'esport, el fred, però com diu el refrany:
 "AL MAL TEMPS BONA CARA"
 Us passo una foto de l'aspecte del pantà de riba-roja avui a les 12 del migdia a 1º de temperatura

INSTANTS MÀGICS

De plé al 2012, per a molts de vosaltres s'han acabat les festes, això significa tornar a la rutina, matinar, treballar, cumplir amb les obligacions, anar a dormir aviat, inclus molts es proposaran anar al gimnàs a fer una mica d'exercici i inclús començar una dieta, doncs arriben els arrepentiments de les tonelades de torrons, bombons i demés llaminadures nadalenques consumides....
Per la meva condició laboral, he treballat quasi totes les festes, i més hores del normal, ben just podia complir amb l'entrenament que em tocava, descansar poc, i entrenar a deshores. Per mi, tornar a la rutina significa treballar les hores que em toquen, tornar a entrenar com toca i sense presses, descansar bé, s'han acabat les presses i l'estrés, tornaré a tenir la concentració necessaria per a disfrutar dels entrenos i visualitzar clarament els objectius, menjar als horaris correctes i tenir temps per a estudiar la evolució i fer un correcte seguiment de l'esforç, en poques paraules i com es sol dir, torno a estar ON FIRE triatlèticament parlant!! ha marxat la "ressaca" dels mals horaris, poc descans, entrenos justos i alimentacio inadecuada... però bé, aquest "desordre" té una cosa bona, puja molt la motivació per tornar a agafar-ho amb ganes!!!

L'unica cosa que trobaré a faltar seran els moments amb la familia, les sentades i xarrades amb la gent que estimes, com el dinar d'avui, hem celebrat l'aniversari de la meva germana petita, la Cristina, ens hem tornat a reunir amb la familia, l'últim cop que vam estar junts va ser al setembre pel Triatló de Berga, avui hem tornat a disfrutar d'allò que ens fa estimar als que que ens envolten, els INSTANTS MÀGICS!

Us poso la foto del gosset que li he regalat, es un dels cadells del Randy i la Kiara, de ben segur serà el gos mes mimat del món. Per molts anys Cris!

29 de JULIOL, GO TO VITORIA!

Hola gent! sento tenir el blog amb menys entrades de l'haibutal, pero he tingut un mes de més feina del normal, i compaginar-ho amb els entrenos, he anat una mica estressat. Pero ja està, ben aviat podré estar de nou entrenant a full time, a preparar el objectius d'aquest 2012, de tots els triatlons que faré, que espero que siguin molts, en tinc 4 ficats al cap, Balaguer, Berga, Menorca i Vitoria. Aquests 4 son de llarga distància, la que a mi m'agrada més i lo que estic preparant, on crec que ho puc fer millor.
El company de fatigues Alex l'altre dia em va recordar que el dia 31 s'acabaven les inscripcions bonificades, així que per estalviar-nos uns bons eurets toca inscriures ara!!

Aixi que ja està fet, estem inscrits a una prova del Campeonat del Mon de Triatlo de llarga distancia!!, nomes pel fet de viure aquesta experiencia, que de ben segur seran uns dies inolvidables inmersos al Tri World, ja val la pena anar-hi!! 29 de Juliol, GO TO VITORIA

DIA INTERNACIONAL DE LA SALUT!!

Bones amics!! 22 de Desembre... avui es el Dia Internacional de la Salut, es el dia que tothom desitja salut als seus pròxims, el dia que a algún poblet que no sap ningú on està.... ha tocat la grossa de nadal, aquella loteria que mai ningú coneix a algú que li hagi tocat, que toca en un poblet situat "a can colllons", on cada any enfoquen a les noticies el mateix bar, amb les mateixes persones obrint ampolles de xampany... voleu dir que no es un muntatge,...?? mmmm... no ho tinc del tot clar.... jeje
De ben segur que aquesta loteria haurà tret a algunes persones de situacions difícils... pero no a totes les que ho necesiten... així doncs, que menys que desitjar salut a tothom, salut per a poder treballar, salut per a estimar als pròxims, salut per  a complir amb els somnis, simplement salut per a ser FELIÇOS!! Bones Festes a tothom!!!

Pel que fa al tema atlètic, avui tots els membres del club d'Ascó s'ho han passat pipa disputant un "Pentatló" intern, ha sigut molt bonic veure als velocistes llençar pes, als fondistes correr un 200 i als mes menuts saltar  llargada... No hi ha res millor que el bon rotllo en un club esportiu!
El que respecta a mi, encara arrossego una sobrecarrega de la mitja marató que m'ha impedit realitzar l'entreno de cursa.. demà mes fisio, a veure si "m'apanya" i em deixa una mica arreglat pel 5000 de la Sant Silvestre... si no doncs tocara fer repòs...

MITJA MARATÓ DE SALOU, MERCI ALEX!!!

18 de Desembre, el dia on després de 2 mesos em torno a posar un dorsal al pit, m'aixeco de bon de matí, esmorçar adecuat a la cursa i ens trobem amb Enric, Àlex, Ivan, Noemí i Saül, tots cap a Salou.
Un cop allà, recollida de dorsals, bromes, i xarradetes, ens anem a canviar i comencen els nervis, calentament correcte  i... tret de sortida. Àlex ens regula el ritme per no fer una "malmetició prematura", tota l'estona ens anava preguntant a mi i a Enric com anava la situació, al final hem patit una mica mes de l'esperat, pel fort vent, i per les pujades famoses del circuit costaner...
He acabat en 1 h 24' 59", el ritme exacte que tenia pensat, posició 39 de 539 participants, conscient del poc quilometratge que porto i de que era un test per a veure el punt de partida de la temporada després del descans.
Àlex ha fet una gran feina d'equip, es pot dir que ens ha dedicat la cursa, moltes gràcies amic, una bona mostra del gran companyerisme i amistat que tenim la grupeta dels "patidors", només per coses com aquesta val la pena anar a les curses, veure que algú que pot fer bona marca es preocupa pels companys i prefereix estar-se allà amb ells abans que intentar fer un bon temps, això no té preu!!  Enric, amb un entrenament quasi nul ha fet un "tiempazo" patint com mai s'ha vist, té una capacitat de patiment inigualable, Iván, nou en això continua baixant marca i alimentant aixi la seva motivació...
Aixi que tots contents cap a casa, una altra bona experiencia esportiva, com sempre en bona companyia i un bonic ambient de competició!!!

Destaco també l'actuació dels altres compis del Club Atletisme Ascó a la pujada a la Seu Vella de Lleida, Albi, Ferran, Àlex , Soufian, Julia.... , on han fet molt bon paper, amb victoria d'Àlex Mendez en els 3.000. La pròxima el dia 26 de desembre Sant Silvestre del Vendrell. Salut!!!

TORNE'M-HI

Ja es aquí, el llunyà 18 de Desembre ja arriba, quan em vaig inscriure a la mitja marató de Salou, fa 8 setmanes semblava que fós un dia llunyà, pero ja ha arribat. Despres de 2 mesos i mig sense competir, toca penjar-se de nou un dorsal, no es un triatló, es una cursa a peu de 21 quilòmetres, mitja marató, més que una cursa per a mi es un test, després de 2 mesos sense fer qualitat, dedicant el temps al descans i a sumar quilometres suaus serà bona una referencia per a saber el punt de partida d'aquest proper 2012, però la qüestió es posar-se un dorsal i a córrer, ho trobava a faltar, de fet, encara no sento el voraç cuc de la competició voltant per la panxa, serà que s'ha oblidat de la emoció de les curses, serà que es una cursa sense pressió, sense marca a batre o sense objectiu definit?? Tant se val, aquest diumenge tornaré a sentir allò que se sent quan t'aixeques pel matí el dia de la cursa, aquell neguit estrany de si tot sortirà bé... aquell neguit que se sent minuts abans de sentir el tir de sortida....
Hi anirem 3 companys del club d'Ascó, Álex, Enric i un servidor, com a primera cursa del projecte Triatló que tenim per aquest 2012. Álex ve en un estat de forma optim despres de fer 1h19' en una mitja i 2h59' a la marató de Valencia, jo sense cap referencia recent, i Enric tres quarts del mateix... També vindrà el meu amic Ivan, que li està agafant el gustet a això del patiment...
De ben segur que ho donarem tot i ens ho passarem genial!!

Primer dorsal, encara que sigui en format Atletisme, de la temporada 2012, TORNE'M-HI!!!