AFORTUNATS

Ahir Diumenge es va disputar el 6é Duatló d'Igualada, Campionat de Catalunya Absolut, un dia radiant amb una temperatura molt agradable unit a una perfecta organització i uns circuits en molt bones condicions, van fer que sigués un dia per a recordar. Casi 500 duatletes erem allà. Pel que fa a mi, vaig patir tant com disfrutar, que fa un triatleta amb tendència a la llarga distància en un agònic duatló sprint??sempre dic que lo curt no es lo meu... però per això mateix els he de fer, per millorar aquest aspecte, per acostumar-me al patiment dels "sprints" i a treballar amb àcid làctic fins les orelles... I com diu el mestre "Triatló es adaptació"...
Així que jo cap allà, a l'hora al lloc, un bon calentament en bicicleta, vista a l' WC (com sempre abans de les curses) i després un bon calentament a la pista.
Sortida, el primer km pel tartà de la pista d'atletisme, 2'5 voltes, al primer km miro el rellotge  i 3'12 min/km... de seguida miro endavant i veig uns 50 atletes, rapid me'n vaig adonar que allà hi havia un nivell impresionant, com podia ser que a aquest ritme portés tanta gent davant, jo sabia que aquest ritme el pagaría després... pero la intuició no em deixava afluixar, portava massa gent davant per afluixar, al km 4 vaig haver d'afluixar per força, estava fus... amb un flato terrible, pensava, nomes queda un km... pero no s'acabava mai... al final la distància va ser 6'2, els 2 km's que mes he patit des de que competeixo... calculo que en aquest 2 km em van passar uns altres 50 atletes...
Transició 1 i cap a la bici, un circuit on era casi imposible saltar de grup, no era gens dur, i en grup s'anava molt ràpid, quan surts tard de córrer no et queda mes remei que conformar-te amb el grup que et toca, aixi que uns relleus sense forçar  massa i bici fora, vam coincidir amb l'amic Tito al mateix grup, un plaer tornar a rodar amb tu company!!
T2 rapida i a tornar-hi, als primers pases ja vaig veure que la cosa no anava massa be, em tornava el flato, vaig posar un ritme per sota del llindar i aixi vaig acabar. Estic content ja que aquestes no son proves objectiu, son part de l'entrenament, així que sense cap dubte ha sigut un gran entrenament! I encara que no ho sembli, això es una injecció de motivació, i amb ganes de tornar-hi per millorar-ho.
Aquest diumenge repetim a Reus, espero dosificar-me millor, un altre bon entreno de cara a la llarga distància i als triatlons... com trobo a faltar la natació en aquestes proves....jeje
Vull apuntar que em sento afortunat de practicar un esport on hi ha cabuda per tots els nivells, des d'atletes novells fins al campió del Món i els seus rivals, tots junts a sota el mateix arc i arrencant al mateix tret de sortida... Una pregunta als aficionats al futbol, us agradaria jugar un partit de lliga contra Xavi, Messi i companyia?... doncs en el nostre esport, això es pot fer!! :))) Clarament som uns AFORTUNATS
Foto publicada pel company Eric Besora.